El germà marista Jaume Andrés Bacardit, viu des de fa 6 anys al
Perú, porta tres anys en una missió a la Selva Tropical, on defensa els drets
de tots els infants a una educació digna i de qualitat.
Ens explica la situació del
perú amb els aiguats que estan patint.
En
el meu cas, la meva comunitat no ha estat damnificada per les inundacions,
doncs vivim a un “Departamento” de la selva amazònica peruana (Departamento de
“Madre de Dios”), i a la selva ja hi estem acostumats a pluges ben intenses.
Però, mirant el conjunt del
país, la situació es gravíssima. Mig Perú està en estat d’emergència per les
quantioses pluges que s’han donat a la costa, especialment la costa-Nord, allà
on pràcticament mai plou, de manera que molts carrers i barris sencers no tenen
ni tan sols ‘tragaderes’ que aboquin les aigües dels carrers a les clavegueres.
Podeu pensar com és possible això, com es pot construir un barri sense
desaigües? Però cal saber que molts barris s’han generat de la lliure
ocupació invasiva de la gent, especialment durant l’època del terrorisme de
“Sendero Luminoso”, quan fugien pobles sencers amenaçats, i les
autoritats i forces d’ordre estaven ocupades amb desordres més greus que la
pacífica ocupació de terres pels camperols, que clavaven quatre pals i estores
sobre terres totalment ermes i sorroses costaneres, que eren pur desert. Ara és
molt trist veure tantes i tantes imatges de diferents llocs on la gent va pel
carrer amb aigua fins la cintura i més. Milers i milers de cases negades a part
de les destruïdes totalment i les que s’han endut els “huaicos” o avingudes
torrentoses d’aigua que arrasen amb tot el que troben al pas. I ja van més de
90 morts. Les escoles de mig país són tancades, els sistemes de protecció civil,
malgrat la mobilització general del Govern i de l’exèrcit, no donen abast.
Càritas i algunes empreses privades estan fent molt bona feina. A totes
les parròquies del país s’han fet recaptes per ajudar els damnificats. També ha
arribat ajuda internacional de tots els països veïns, de la Xina i del Vaticà.
Les
riuades s’han endut ponts i s’han tallat carreteres. A penes hi ha transport
públic. Allà on poden circular taxis o mototaxis els preus s’han duplicat (al
Perú el preu de cada carrera s’ha de negociar amb el taxista). L’abastament de
les ciutats, especialment Lima (9 milions d’habitants!), s’ha complicat; a Lima
i altres ciutats l’aigua està racionada, només la donen unes hores al dia, i
l’escalada de preus ha estat espectacular. Suposo que en això també hi poden
pesar els acaparadors que, jugant a
l’escassetat, fan el seu negoci. Allà on les terres són inundades s’hi han
multiplicat els mosquits i estan augmentant els problemes de salut.
Els meteoròlegs diuen que
això encara no s’ha acabat... I si pensem que la ‘major part’ (sí, sí, una
majoria aclaparadora) de la gent d’aquí no té cap assegurança ni cap estalvi
(mols viuen vertaderament ‘al dia’), tot plegat els és un fet terrible que els ha
deixat sense res de res. Però, veient els afectats, m’admira la seva
resignació, és una població acostumada viure amb mínims i a patir l’escassetat.
I com que el seu treball mai dependrà d’un contracte... alguns sortiran
endavant venent pel carrer, tota la família des de demà mateix, galledes de
llimonada casolana...
Però de tot això, a la selva
res, excepte alguna pujada de preus de certs articles. Aquí s’està acostumat a
les pluges més tempestuoses i ni tan sols he sentit que els habitants de selva
endins hagin tingut més problemes dels habituals per creuar rius i torrents per
desplaçar-se: els “botes” i els “jeeps” els funcionaven com sempre.
La solidaritat està
funcionant, però els problemes són sempre més grossos. I només la reconstrucció
d’allò devastat s’emportarà la major part de les inversions públiques dels
propers anys...
Comptem amb la vostra
pregària i la vostra solidaritat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada